CONTES DE L'ÀFRICA

Diuen que els contes, parlen molt d'allà on provenen. És cert que hi ha alguna part que és veritat i una altra que és mentida, però si mirem el rerefons de tots ells veurem que parlen de nosaltres: de qui som,dels errors comesos en temps passats del què valorem i considerem important. Els contes africans doncs, també diuen molt d'ells.

Aquí hi ha un altre tastet pels qui els hi agradi saborejar una petita però contundent història:

" S'explica que a les terres del nord d'Etiòpia, plenes de muntanyes altes, hi havia un home esclau que treballava als camps de cotó. Cada dia es llevava quan sortia el sol i no parava de recollir cotó fins que es ponia. Després netejava la casa del seu amo, donava menjar als animals, tallava fusta... El temps passava i aquell home cada vegada estava més cansat. Un dia, quan ja no podia més, es va atrevir a anar a veure el seu amo i li va dir:

- He estat el teu esclau durant molt de temps. Em vas prometre la llibertat. Quan me la donaràs?

El amo es va posar a riure.

- O sigui que vols ser lliure? Doncs ara et diré què has de fer! ¿Veus la muntanya tan alta plena de neu i gel que comença on s'acaba el nostre poble? Aquesta nit has de pujar-hi fins dalt de tot. L'aire és molt fred, però t'hi has de quedar fins que es faci de dia. Si hi pots sobreviure sense roba i sense cap mena de refugi, tan desprotegit com les roques que hi ha seràs lliure. Ningú no pot ajudar-te, ningú et pot donar abric. Estaràs despullat i sol.

L'esclau va anar a veure el seu millor amic, que era un home ja vell i molt savi.

- Què faig?- li va preguntar-. Com sobreviuré a aquesta nit? Si faig el que m'ha dit el meu amo, em moriré congelat!

El seu amic va pensar en silenci fins que li va dir:

- Jo t'ajudaré.

Quan va ser ben fosc, l'home que era esclau va començar a pujar la muntanya i, al mateix temps, el seu amic, ben carregat de llenya, va començar a pujar a una altra muntanya que hi havia més enllà. L'home que era esclau va arribar fins dalt de tot de la muntanya i allà es va quedar, descalç, i sense roba i tremolant de fred. Hi havia neu pertot arreu i l'aire era el més fred que mai havia sentit. Les roques estaven recobertes de gel i li costava respirar. De cop i volta, a la muntanya del davant es va encendre un gran foc de flames gegants que il·luminaven la foscor de la nit. Darrere del foc va veure-hi el seu amic esforçant-se per mantenir les flames ben enceses, posant-hi més i més llenya per assegurar que no s'apagués.

L'home que era esclau va descobrir que les flames del foc del seu amic havien començat a escalfar l'aire i ja no tenia tant fred. Ja no tremolava. S'estava allà dalt, despullat i desprotegit, contemplant el foc de la muntanya del costat sense tenir fred. Va passar tota la nit mirant el foc que el seu amic havia encès per a ell, i el fred no el va vèncer.

L'endemà al matí, quan el sol ja havia sortit, va baixar de la muntanya i va anar a veure el seu amo. El va trobar molt enfadat. No volia alliberar el seu esclau, però no tenia cap altra opció:

- Pots anar-te'n- li va dir.

L'esclau que havia sobreviscut al fred gràcies a l'amistat ja era un home lliure. I lliure va viure la resta de la seva vida.

Des d'aleshores, als pobles de les muntanyes diuen que l'amistat ajuda a fer més lliures les persones. "

 

 Extret de: un meravellós llibre de contes de l'Àfrica per a nens i nenes recollits per Anna Soler-Pont (Ed.Columna).