DEIXANT PETJADA...QUI ÉS PER TU EN JOAN SOLER?

Ara farà 12 o 13 anys que un dia d'octubre vaig anar al seminari de Girona a unes reunions de nois que volien ser capellans, eren unes trobades vocacionals. Recordo que hi anava amb por, tenia 15 o 16 anys i tot això em feia molt de respecte. Al entrar per aquells corredors tant llargs i freds, un noi jove i molt rialler, d'uns 18 o 19 anys em va dir: Hola! em dic Joan Soler, sóc d'Olot i vull ser missioner.

En Joan per mi és un amic, un bon amic que ens hem anat acompanyant en el camí de la vocació d'aquest Jesús que a tots dos ens fascina. En Joan és un exemple de vida evangèlica, un jove que ha decidit fer-se Bona Notícia pels últims, pels qui ningú vol, pels que fan nosa. En Joan és per a mi el que jo voldria ser, el que hauria de ser i no ho aconsegueixo.

Gràcies pel teu sí valent i no atabalis massa els del Togo!

                                                                                

                                                             Jordi Callejón

En joan soler, per mi era algú que podia moure coses, tenia capacitat de mobilitzar la gent, i no només això, a més a més, ho feia.

Un tio molt i molt enèrgic,i això no sé si és important pel cas, però crec que era molt intel.ligent, i tenia una vista per les coses acollonant...Ell ho veia tot,a vegades es feia el tonto però tenia idea de tot i les clavava.

però bueno no sé......

                                                      Albert Garcia

Aquell dia tots ploràvem. Era l'últim dia de campaments de Trau, tothom estava trist perquè aquells 10 dies junts s'acabaven. La bombolla de felicitat en la que havíem viscut s'estava trencant sense que ningú volgués sortir-ne encara.

Però de cop en Joan deia que marxava, i tot el que ens preocupava es tornava poca cosa al costat de la notícia que ens donava. “No us preocupeu, serà un temps”, però la paraula anys ens pesava tant!

Un dia mentre l'escoltava sentia que les seves paraules eren cada vegada més lluny i jo 'imaginava en un altre lloc amb una cara de felicitat.... i aquell dia només pensava que volia marxar amb ell, que em portés de la mà del seu coratge a viure tot allò que la covardia no m'havia deixat fer.

Em va dir que ell era molt més gran que jo i encara tenia por, però un dia la il•lusió i les inquietuds guanyen la por.

Gràcies a les paraules d’algunes persones i a la il•lusió i la seguretat que vaig veure en tu Joan vaig decidir anar a Brasil aquest estiu, l'experiència més gran i enriquidora de la meva vida, i que tant de bo no s’hagués acabat mai... Gràcies.

                              Ariadna Puxan

CONTES DE L'ÀFRICA

Diuen que els contes, parlen molt d'allà on provenen. És cert que hi ha alguna part que és veritat i una altra que és mentida, però si mirem el rerefons de tots ells veurem que parlen de nosaltres: de qui som,dels errors comesos en temps passats del què valorem i considerem important. Els contes africans doncs, també diuen molt d'ells.

Aquí hi ha un altre tastet pels qui els hi agradi saborejar una petita però contundent història:

" S'explica que a les terres del nord d'Etiòpia, plenes de muntanyes altes, hi havia un home esclau que treballava als camps de cotó. Cada dia es llevava quan sortia el sol i no parava de recollir cotó fins que es ponia. Després netejava la casa del seu amo, donava menjar als animals, tallava fusta... El temps passava i aquell home cada vegada estava més cansat. Un dia, quan ja no podia més, es va atrevir a anar a veure el seu amo i li va dir:

- He estat el teu esclau durant molt de temps. Em vas prometre la llibertat. Quan me la donaràs?

El amo es va posar a riure.

- O sigui que vols ser lliure? Doncs ara et diré què has de fer! ¿Veus la muntanya tan alta plena de neu i gel que comença on s'acaba el nostre poble? Aquesta nit has de pujar-hi fins dalt de tot. L'aire és molt fred, però t'hi has de quedar fins que es faci de dia. Si hi pots sobreviure sense roba i sense cap mena de refugi, tan desprotegit com les roques que hi ha seràs lliure. Ningú no pot ajudar-te, ningú et pot donar abric. Estaràs despullat i sol.

L'esclau va anar a veure el seu millor amic, que era un home ja vell i molt savi.

- Què faig?- li va preguntar-. Com sobreviuré a aquesta nit? Si faig el que m'ha dit el meu amo, em moriré congelat!

El seu amic va pensar en silenci fins que li va dir:

- Jo t'ajudaré.

Quan va ser ben fosc, l'home que era esclau va començar a pujar la muntanya i, al mateix temps, el seu amic, ben carregat de llenya, va començar a pujar a una altra muntanya que hi havia més enllà. L'home que era esclau va arribar fins dalt de tot de la muntanya i allà es va quedar, descalç, i sense roba i tremolant de fred. Hi havia neu pertot arreu i l'aire era el més fred que mai havia sentit. Les roques estaven recobertes de gel i li costava respirar. De cop i volta, a la muntanya del davant es va encendre un gran foc de flames gegants que il·luminaven la foscor de la nit. Darrere del foc va veure-hi el seu amic esforçant-se per mantenir les flames ben enceses, posant-hi més i més llenya per assegurar que no s'apagués.

L'home que era esclau va descobrir que les flames del foc del seu amic havien començat a escalfar l'aire i ja no tenia tant fred. Ja no tremolava. S'estava allà dalt, despullat i desprotegit, contemplant el foc de la muntanya del costat sense tenir fred. Va passar tota la nit mirant el foc que el seu amic havia encès per a ell, i el fred no el va vèncer.

L'endemà al matí, quan el sol ja havia sortit, va baixar de la muntanya i va anar a veure el seu amo. El va trobar molt enfadat. No volia alliberar el seu esclau, però no tenia cap altra opció:

- Pots anar-te'n- li va dir.

L'esclau que havia sobreviscut al fred gràcies a l'amistat ja era un home lliure. I lliure va viure la resta de la seva vida.

Des d'aleshores, als pobles de les muntanyes diuen que l'amistat ajuda a fer més lliures les persones. "

 

 Extret de: un meravellós llibre de contes de l'Àfrica per a nens i nenes recollits per Anna Soler-Pont (Ed.Columna).

CONTE DEL TOGO

Hi havia una vegada a la regió del nord del Togo un home que estava casat amb dues dones. Amb una, no va tenir cap fill mentre que amb l’altra va tenir un fill. Al poc temps de néixer el seu primer fill, la mare d’aquest va morir... però abans va voler plantar un arbre. Tanmateix, tenia un problema: li faltava la tchidoyae: una mena de fustes que es posen al principi del tronc per tal que l’arbre rebi aigua i pugui créixer i donar els seus fruits... La mare va decidir demanar-li a l’altre dona del seu marit que en veure que estava a punt de morir li va donar una tchidoyae que ella tenia. La mare va morir i va deixar en herència al seu fill aquell arbre plantat...

Van passar els anys i els anys, i aquell arbre començà a créixer i a créixer i a donar molts de fruïts: uns fruïts molt demanats al mercat i amb el qual el fill feia molts i molts de diners...fins que un dia l’altre dona, gelosa, li va demanar que li tornés la seva tchidoyae, ja que era seva. El fill li va explicar que no podia, que si ho feia l’arbre moriria i perdria tota la riquesa... però la dona no l’escoltava. Ell va pensar i pensar fins que un dia se’n va anar a dormir i va somiar amb la seva mare que li parlava i l’escoltava. El dia següent es va aixecar i al costat de la porta va veure que hi havia una tchidoyae que era igual a la que tenia aquell arbre que donava tants i tants de fruïts. És per això, que algunes dites africanes diuen que “al dematí, quan t’aixequis sempre has de mirar al costat de la teva porta” o també que “hem de confiar amb el que digui el nostre coixí”, com és el cas del fill que encara que la mare ja no hi fos present, es trobava en forma de coixí per ajudar-lo...

Llavors, el fill anà content a veure l’altre dona del seu pare i li dóna la tchidoyae. La dona, gelosa, buscava alguna altre manera de boicotejar la seva riquesa...però de tot el que volia fer, el fillastre sempre se’n sortia amb la seva. Fins que un dia, la dona va emmalaltir de forma greu. Necessitava molts i molts de diners per poder curar-se...i no els tenia. Però el fillastre li va donar els diners que aconseguia dels fruïts del seu arbre i així va ser com la dona va poder recuperar-se... I va ser a partir d’aquí com la dona va començar a estimar el seu fillastre que va plantar un altre arbre del qual encara va fer-ne més fruits i va aconseguir més riqueses...

I és per aquest motiu, que també diuen que a l’Àfrica no es pot ser gelós; ja que potser de la persona de qui et sents gelosa en podràs rebre un ajut en un moment que tu ho necessitis.

No tothom pot ser igual; sempre hi ha diferències entre un i l’altre però sí que sempre hi ha una cosa en comú: el destí. Tothom té un destí i també tothom té un destí forçat.... i la vida és això: anar pas a pas i construir el nostre destí forçat i acceptar-lo com a tal... Potser no serà el millor però l’haurem de seguir... Serà un petit caminar amb unes grans vistes que afrontar per davant...

APUNTS HISTÒRICS

Just abans de les colonitzacions franceses i anglosaxones, el Togo era un país que tenia una ocupació no tan estreta com la coneixem avui en dia. De fet, Togo potser ens sonarà per ser aquell país tan i tan estret de l’Àfrica... però, abans no era així.

Al segle XIX, segle de les colonitzacions, Anglaterra i França dominaven la majoria de zones del continent africà. De totes maneres, hi havia alguns terrenys que estaven ocupats pels belgues (com és el cas del Congo), pels espanyols (com és el cas de Guinea) i també pels alemanys, com és el cas de Togo.

Ja a inicis del segle XX, van succeir diferents fets que portaren una nova situació al continent africà: la I Guerra Mundial i les seves conseqüències. Alemanya, una de les potències perdedores, es va veure obligat a abandonar algunes de les seves colonitzacions per la pressió dels francesos i els anglesos. I això és el que va passar amb Togo, un país d’ocupació germànica envoltada d’altres països colonitzats per França i Anglaterra.

Un cop acabada la I Guerra Mundial, França i Anglaterra van envair el Togo provocant la marxa dels alemanys. Anglaterra es va quedar una meitat del país que ara és part de Ghana, mentre que França es va quedar l’altre part, coneguda actualment com a Togo. Així, doncs, Togo era un país d’una superfície més gran on a partir, malauradament, de les colonitzacions es va separar en dues parts: una part és una regió de Ghana i l’altre, el Togo estret on es troba en Joan Soler.

De fet, hi ha una llegenda que conta que durant l’ocupació franco-anglosaxona, els alemanys destruïren tot el que havien fet: sistemes de comunicació, infraestructures... Tanmateix, es diu que van construir una caseta on van guardar tots els documents del país així com també les seves riqueses... Diuen que els francesos i els anglesos van intentar obrir el tresor però no van poder i que per això encara resta un record dels temps passats...

GASTRONOMIA DEL TOGO

El Togo té una gastronomia senzilla però que pot ser molt i molt bona per l’excel•lent qualitat dels productes que utilitzen en els seus plats.
La carn i el peix són la base de la gastronomia Togolesa. Els peixos poden ser d’aigua dolça o salada, i es solen servir fets a la graella però també acompanyats de salsa, vegetals, arròs o blat de moro.

Això mateix passa amb la carn, principalment de vaca, ovella, cabra o porc.

Entre els plats més típics destaquen :

El Waiche, que és arròs barrejat amb mongetes. També es pot dir Ayi molou, que és la llengua auna. De totes maneres, tothom ho coneix amb el primer nom... fins i tot els ghanesos que viuen a la frontera també diuen waiche.

L’Igname, és un tubercle molt llarg i gran característic del Togo que pot servir per fer fufu (pasta) tot i que també es serveix com a aliment sol...

La Mutsella (peix amb verdures i espècies), el vekumé (pollastre picant), gboma (marisc amb espinacs), etc. També són plats molt destacats de la seva gastronomia.

Els postres normalment són: fruita i dolços de coco o cacao.

Destaca també per beure el cafè, el tchoucoutou (cervesa de mill) o el vi de palma.

Sabores del mundo: La fetrima de Togo

OBJECTIUS DEL CAP DE SETMANA SOLIDARI

· Fer difusió de la tasca de Joan Soler, així com del seu testimoni de vida i entrega.

· Sensibilitzar i conscienciar de les missions i el 3r món.

· Afavorir a la reflexió respecte les qüestions que engloben l’Ara i l'Aquí del 1r món.

· Fomentar l'aproximació entre entitats locals i potenciar-ne la xarxa comunicativa.

· Promocionar Brasol i altres entitats locals de cooperació.

PER QUÈ AQUEST CAP DE SETMANA SOLIDARI?

Fa dos anys de l'enviament d'en Joan Soler al Togo, un petit país de l'Àfrica Occidental on ara viu lliurat a la seva vocació enmig dels més pobres. Si voleu saber més sobre ell, visiteu el seu blog: http://enjoansoler.blogspot.com/

Els dies 12, 13 i 14 de novembre, ens acompanyaran diverses entitats que compartiran la tasca que duen a terme amb nosaltres, volem fer-nos propers a la realitat africana i a moltes altres realitats de persones d'arreu del món que no disposen de les condicions necessàries per viure amb dignitat.

Perquè, com en Joan, pensem que treballant junts és possible somniar en un món millor.

INFORMACIÓ SOBRE EL PAÍS