Ara farà 12 o 13 anys que un dia d'octubre vaig anar al seminari de Girona a unes reunions de nois que volien ser capellans, eren unes trobades vocacionals. Recordo que hi anava amb por, tenia 15 o 16 anys i tot això em feia molt de respecte. Al entrar per aquells corredors tant llargs i freds, un noi jove i molt rialler, d'uns 18 o 19 anys em va dir: Hola! em dic Joan Soler, sóc d'Olot i vull ser missioner.
En Joan per mi és un amic, un bon amic que ens hem anat acompanyant en el camí de la vocació d'aquest Jesús que a tots dos ens fascina. En Joan és un exemple de vida evangèlica, un jove que ha decidit fer-se Bona Notícia pels últims, pels qui ningú vol, pels que fan nosa. En Joan és per a mi el que jo voldria ser, el que hauria de ser i no ho aconsegueixo.
Gràcies pel teu sí valent i no atabalis massa els del Togo!
Jordi Callejón
En joan soler, per mi era algú que podia moure coses, tenia capacitat de mobilitzar la gent, i no només això, a més a més, ho feia.
Un tio molt i molt enèrgic,i això no sé si és important pel cas, però crec que era molt intel.ligent, i tenia una vista per les coses acollonant...Ell ho veia tot,a vegades es feia el tonto però tenia idea de tot i les clavava.
però bueno no sé......
Albert Garcia
Aquell dia tots ploràvem. Era l'últim dia de campaments de Trau, tothom estava trist perquè aquells 10 dies junts s'acabaven. La bombolla de felicitat en la que havíem viscut s'estava trencant sense que ningú volgués sortir-ne encara.
Però de cop en Joan deia que marxava, i tot el que ens preocupava es tornava poca cosa al costat de la notícia que ens donava. “No us preocupeu, serà un temps”, però la paraula anys ens pesava tant!
Un dia mentre l'escoltava sentia que les seves paraules eren cada vegada més lluny i jo 'imaginava en un altre lloc amb una cara de felicitat.... i aquell dia només pensava que volia marxar amb ell, que em portés de la mà del seu coratge a viure tot allò que la covardia no m'havia deixat fer.
Em va dir que ell era molt més gran que jo i encara tenia por, però un dia la il•lusió i les inquietuds guanyen la por.
Gràcies a les paraules d’algunes persones i a la il•lusió i la seguretat que vaig veure en tu Joan vaig decidir anar a Brasil aquest estiu, l'experiència més gran i enriquidora de la meva vida, i que tant de bo no s’hagués acabat mai... Gràcies.
Ariadna Puxan
